Carta de Lluís Companys a Miquel Santaló (1935) / Ernest Martí i Clara
Martí i Clara, Ernest


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 319-340 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El treball pretén aproximar-se a la per-sonalitat, caràcter i actuació política de Lluís Companys en els anys 1934-1936. El mitjà de què es disposa és una carta ori-ginal escrita al presidi de Cadis el 1935. També es té present un estudi grafològic de la mateixa font primària. Naturalment es consulten fonts secundàries actualit-zades, que citem al final. Es detalla l'ex-periència carcerària i, finalment, s'explica el perquè de tot el que es diu a la carta.

Los Gobiernos gestores al frente del Ayuntamiento de Barcelona (1934-1936) / Alexandre Solano Budé
Giménez Martínez, Miguel Ángel


En: Trocadero: Revista de historia moderna y contemporanea. Cádiz, núm. 32 (2020) , p. 195-219
Notes a peu de pàgina.

Un Fet del 6 d'octubre a Vilanova / Fidel Claramunt Lacueva
Claramunt i Lacueva, Fidel


En: Foment. Vilanova i la Geltrú, núm. 42 (novembre 1985), p. 29
A la memòria del meu pare.

Bomba artesana llençada a la processó de Setmana Santa del 1935 / Josepa Rubert Gumà
Rubert Gumà, Josepa


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 87 (juliol-setembre 1999), p. 14-16 (Col·laboracions) 

Josep Contijoch i Carol, l'alcalde-gestor de Montblanc durant el bienni negre (1934-1936) / Eduard Contijoch i Miquel
Contijoch i Miquel, Eduard


En: El Foradot. Montblanc, núm. 76 (gener-febrer 2013), p. 5-9
Notes.

La Constitució dels ajuntaments en el Bienni Negre (1934-1935)



En: Bolduc : Butlletí Cultural Informatiu de l'Arxiu General de la Diputació de Tarragona. Tarragona, Núm. 5 (segon semestre 2008), p. 14-30 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

1935 : Reorganitzar ERC des de la presó / Joan Esculies
Esculies i Serrat, Joan


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 462 (novembre 2019), p. 46-51 : il. (Focus) 

Una correspondència inèdita permet aprofundir en la reconfiguració del partit que, després del fracàs del 6 d'octubre, Lluís Companys va endegar des de la presó a través de Carles Pi i Sunyer.

"Precursores de la unificación" : el España Club y el voluntariado español, una experiencia unitaria de la extrema derecha barcelonesa (1935-1936) / José Fernando Mota Muñoz
Mota Muñoz, José Fernando


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 28 (julio-diciembre 2012), p. 273-303 (Estudios) 
Notes. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'España Club, creat a Barcelona al febrer de 1935 per dissidents del Partit Nacionalista Español, policies i militars retirats, acabarà sent, una vegada posat sota la tutela de la Unió Militar Espanyola, la cobertura de la trama civil del cop militar que aquesta organització clandestina castrense preparava. Durant un curt període de temps, l'Espanya Club va donar recer als grups de xoc de bona part de la diminuta i dividida extrema dreta barcelonina, organitzats com a "Voluntariado Español". La victòria de l'esquerra al febrer de 1936 i les diferències entre els diferents grups van acabar per malbaratar l'experiència. A partir de llavors, els militars colpistes van preferir tractar directament amb cada grup la seva implicació en la conspiració.

Estraperlo : el escándalo que arrastró a Lerroux / Santiago Tarín
Tarín, Santiago


En: Historia y Vida. Madrid, núm. 438 (2004) , p. 90-97

Blanes entre 1933 i 1934 / Josep Bota-Gibert
Bota-Gibert, Josep


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 17 (2016) , p. 42-67 : il. (Recerques, 04) 
Notes.

Juan Palau, l'alcalde d'Amposta (breus apunts d'una intensa vida política) / Josep Ferran Bel Querol
Bel i Querol, Josep Ferran


En: Recerca. Tortosa, núm. 15 (2013) , p. 87-126 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.
Ressenya de:


La ciutadania d'Amposta ha recuperat els darrers anys part de la seua memòria col·lectiva. El centenari de l'edifici de les escoles Miquel Granell (actual seu del Museu de les Terres de l'Ebre), la Festa del Mercat a la Plaça, les obres del Pont Penjant i la celebració dels cent anys com a ciutat ha permès recordar la figura de l'alcalde monàrquic Juan Palau. En la seua època el progrés d'Amposta va ser destacat i digne d'admiració; la comparació amb Tortosa fou inevitable. El present article analitza l'actuació política de l'alcalde de la darrera etapa de la Restauració, que tornà a governar en temps de la Segona República i morí assassinat el 1936. El text situa el personatge públic en el seu temps i mostra les grans contradiccions que va generar: fou lloat de la mateixa manera que censurat. L'oportunisme polític, el caciquisme i el populisme són alguns dels conceptes que sorgeixen a l'hora d'escriure sobre l'alcalde Palau, un home que aconseguí un gran prestigi.

La discusión parlamentaria del régimen provisional de Catalunya (octubre 1934 - enero 1935) / Arnau González Vilalta
González i Vilalta, Arnau


En: Spagna contemporanea. Alessandria, 29 (2006) , 25-44

La Propaganda fascista italiana en Barcelona (1934-1936) / Arnau González Vilalta
Gonzàlez i Vilalta, Arnau


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 18 (Julio-Diciembre 2007), p. 255-272
Referències bibliogràfiques.

El present article analitza els intents propagandístics que les autoritats italianes feixistes van realitzar a Barcelona i Catalunya en els anys 1934-1936. Des de l'estudi de la documentació diplomàtica i propagandística italiana original, l'article defineix la poca importància i les constants polèmiques de les tasques de difusió del feixisme. També posa èmfasi de diversos projectes d'associació d'amistat catalanoitaliana en la qual van participar diferents elements del catalanisme conservador.

La Suspensión de la autonomía catalana en 1935 / Antonio Martín Puerta
Martín Puerta, Antonio


En: Aportes. Revista de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. XXIII, núm. 66 (2008) , p. 64-76

El Primer vot de les dones a Igualada (1933) / M. Teresa Miret i Solé
Miret i Solé, Maria Teresa


En: Revista d'Igualada. Igualada, núm. 28 (abril 2008), p. 42-51 : il. (El fil del temps) 
Bibliografia. Notes.

Ara fa setanta-cinc anys exactes que les dones van poder exercir per primera vegada el seu dret al vot a l'Estat espanyol, concretament en les eleccions generals que van tenir lloc el 19 de novembre de 1933. Aquest article, que es fonamenta sobretot en la premsa de l'època, reflecteix aquest canvi transcendental en el cas d'Igualada, a partir de les diverses preses de posició i de les campanyes contraposades dels diversos partits. (Nota final de Maribel Nogué i Felip).

Els Fets del 6 d'octubre / explicats per Jaume Barrull Pelegrí
Barrull i Pelegrí, Jaume


[Barcelona] : Pòrtic, cop. 2009
151 p. : il. ; 21 cm (Història nacional, 6Pòrtic història nacional) 
Bibliografia.
ISBN 9788498090789

El 6 d'octubre del 1934, Lluís Companys va proclamar l'Estat català dins de la República Federal Espanyola. Era la resposta del president de la Generalitat catalana a l'entrada de tres ministres de la reaccionària CEDA al Govern espanyol. Per als republicans de tot Espanya això significava una clara involució en el context de la Segona República, proclamada tres anys abans. Però el gest de Companys, tot i el suport de diverses institucions catalanes, es va revelar poc consistent. De fet, va ser una revolució imposada des del Govern i no des del poble. La repressió immediata de l'exèrcit espanyol va ser duríssima. Ajuntaments, Generalitat i altres associacions catalanes van ser suspeses o ocupades per militars. El president Companys i tot el Govern català van ser detinguts i empresonats, juntament amb 4.000 persones més. Ara que es compleixen 75 anys d'aquesta complexa efemèride, l'historiador Jaume Barrull de la Universitat de Lleida analitza aquells dies amb gran claredat i reporta també els incidents que van succeir en altres indrets del país. Tot plegat demostra no solament que el moviment no va ser obra de quatre exaltats sinó que cal considerar aquells fets com un pròleg de la Guerra Civil.

Dietaris de la República i els seus temps / [ressenya de] Joan Solé i Bordes
Solé i Bordes, Joan


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 1 (primavera 2002), p. 93-94 (Llibres) 
Consta com autor J. S. i B.
Ressenya de:
- Virella i Bloda, Albert. La revolució d'octubre a Vilanova. Visions d'un espectador / editat per Xavier Virella i Torras. Vilanova i la Geltrú : Institut d'Estudis Penedesencs, 2001

Esteve Albert i Corp: Correspondència d'un Soldat de Lleva durant el bienni negre (1934 - 1936) / Carles Marfà i Riera
Marfà i Riera, Carles


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. 2a època, núm. 56 (octubre 1996), p. 8-15 : il.
Notes.

Azaña i els fets del sis d'octubre de 1934 / Ramon Alquezar
Alquézar i Aliana, Ramon


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 152 (1991) , p. 26-31
Inclou dossier.

Els Diputats catalans a les corts republicanes (1933 - 1939) / Arnau Gonzàlez i Vilalta
Gonzàlez i Vilalta, Arnau


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009
383 p. : gràf. ; 22 cm (Textos i estudis de cultura catalana, 145) 
Bibliografia. Index onomàstic.
ISBN 978-84-9883-102-3

Quan el 19 de novembre de 1933 el centre-dreta català i espanyol guanyava les eleccions a Corts ordinàries, la II República Espanyola iniciava un període de prova que havia de certificar en un o altre sentit la viabilitat de la jove democràcia parlamentària. Contrastant amb la victòria aclaparadora d'ERC el 1931, tant la segona com la tercera legislatura de les Corts republicanes veuran una representació catalana molt més equilibrada entre els dos grans pols de la política catalana. Enmig de les constants crisis de govern i la paràlisi legislativa del període 1933-1936, i de la convulsa i violenta vida política dels mesos previs a l'esclat de la Guerra Civil, els diputats d'Esquerra i de la Lliga desenvoluparan un paper de forces governamentals, de gran relleu i de remarcable participació en les tasques parlamentàries. Parlamentaris que hauran de compartir la representació catalana amb d'altres petites formacions a la seva dreta i esquerra respectivament. L'esclat de la guerra significarà el final de la seva activitat, per als conservadors a partir de juliol de 1936 i per als esquerrans un cop es certifiqui la derrota republicana el 1939.